Que és la vida?

Bé doncs si la vida es basa en que tenim la mateixa base d'ADN tots els éssers vius, encara que hi hagi moltes espècies i diferents, aquestes tindrien la mateixa base, i sense aquesta no hi hauria vida (els àtoms d'ADN poden estar col·locats de diferents maneres, per això hi ha una gran varietat d'espècies). També això explica perquè no hi ha dos éssers idèntics al 100% en el món.

Com van mesurar el radi de la terra

Cap a l'any 240 a. de J.C. Eratòstenes de Cirene, va observar que el dia 21 de juny (solstici d'estiu), al migdia, un pal vertical situat a Siena (avui Assuan), no produïa ombra. Aquest mateix dia hi ha la mateixa hora, un pal de la mateixa longitud, si projectava ombra a la ciutat d'Alexandria, ciutat situada molts quilòmetres al nord. Aquesta situació no era compatible amb la creença que la terra fos plana, amb la qual cosa va deduir que la superfície terrestre havia de ser corba.
Mesurant la longitud de l'ombra del pal d'Alexandria, va calcular que els raigs solars incidien amb un angle de 7,5 º. Amb la qual cosa, atès que els raigs arriben tots paral.lels (degut a la llunyania del sol), l'angle que formaven respecte del centre de la terra les dues ciutats era també de 7,5 º. Un cop realitzada aquesta mesura, va mesurar la distància entre les dues ciutats, que va resultar ser d'aproximadament 800 km. Amb aquestes dues dades, i coneixent que la longitud d'un arc de circumferència es pot calcular multiplicant l'angle en radiants per el radi;
800 km = Rx7.5x2Pi/360.
Obtenim un valor per al Radi de 6.111 km (un valor molt aproximat per a aquella època).

Teoria de Wegener

Els continents no sempre s'han trobat a la posició actual. Segons aquesta teoria, el fenomen del desplaçament passa des de fa milers de milions d'anys i encara continua, gràcies a la transferència calorifica global en el mantell i al desplaçament de les plaques tectòniques, de la qual depèn que la litosfera sigui reconfigurada i desplaçada permanentment.

La posició dels continents és un factor determinant en la conformació del clima mundial.

La litosfera i l'hidrosfera al Delta de l'Ebre

El Delta de l'Ebre es va formar en períodes d'estabilitat del nivell del mar, quan hi va haver un excés de sediments aportats pel riu, que no van poder ser evacuats mar endins per l'onatge, corrents costaneres o corrents de marea. L'equilibri dinàmic entre aquests tres factors determina en gran part la forma que adquireix la desembocadura d'un riu i el seu propi "delta".


Al Mediterrània occidental, va existir una certa estabilització del nivell del mar. Durant aquesta època la desembocadura del riu va haver de situar-se en el marge exterior de la plataforma continental (plataforma que envolta el continent i que es situa entre 80 i 100 m per sota del nivell del mar). Els sediments aportats pel riu debian escampar pel talús continental fins a grans profunditats.


Quan s'inicia el desglaç de l'últim període glacial, el mar augmenta progressivament de nivell fins a situar-se en la seva cota actual, fa uns 6.000 anys. En aquest moment és quan s'inicia la formació de l'actual delta, tal com el coneixem avui dia.


Durant alguns mil·lennis els sediments es van distribuir per sobre de la plataforma continental, sense arribar a formar una superfície emergida, en la qual es troben importants salines.